RASSEGNA STAMPA

Norma (Adalgisa) - Bellini V.
Norma - Barcelona

La sindrome de Stendhal - Elsa Alvarez Forges

16/02/2015

 

Stroppa va ser una Adalgisa de somni, És una mezzosoprano lírica, amb un color de veu avellutat i càlid i un registre del tot homogeni. La seva puresa estelística em va recordat Teresa Berganza. Stroppa va cantar amb delicadesa i elegància, en un estil belcantista magnific i amb una emissió perfecta de greus i d'aguts. No es tracta d'una mezzo profunda però tampoc no cal per a aquest paper. va ester especialment brillant en els dos duos amb Norma, les dues veus es van amalgamar perfectament i l'afinació de cada duo, quan canten a cappella, en el moment que l'orquestra es reincorporada, no havien abaixat ni una croma de l'afinació corresponent.

 

Stroppa era una Adagisa da sogno, è una mezzosoprano lirica con un colore di voce vellutato e caldo e un registro omogeneo. La sua purezza estetica ci ha ricordato Teresa Berganza. Stroppa ha cantato con delicatezza ed eleganza in un magnifico stile belcantista e una emissione perfetta dai gravi agli acuti. Non è una mezzo profonda ma non era nemmeno necessario per questo ruolo. E' stata particolarmente brillante nei due duetti con Norma, le due voci si amalgamavano perfettamente e c'era una bella affinità in ogni duo; quando cantavano a cappella, nel momento in cui l'orchestra si è reincorporata, erano perfettamente in tono.